BaixGaia.net

La Riera de Gaià 1 - 3 Torredembarra

Autor : baixgaia.net ( 08/04/2008 )

Partit igualat fins a l’expulsió d’un jugador rierenc

La primera part va ser molt i molt igualada. El Torredembarra tenia el control de la pilota, però La Riera cada vegada que s’apropava a la porteria de Antonio, portava molt de perill.

En un contraatac La Riera s’avançà al marcador i els nervis als visitants era més que evident. En una jugada magnífica pel centre i amb diverses triangulacions, Morros feia l’1-1.

La segona part més del mateix. L’expulsió de Coque fa que la Torre domini encara més i fa que el joc estigui molt a prop de la porteria local. Fruit d’aquest joc, arriba un penalt a favor dels torrencs i molt protestat pels rierencs.

Pepo és l’encarregat de realitzar la pena màxima i té la possibilitat de fer que la Torre s’avanci al marcador. Amb un tuxt tant ajustat al pal dret que el tira fora.Però la Riera amb un jugador menys es queda físicament inferior i aquí arriben els dos gols de la Torre que fa que segueixin a un punt del Valls UE.

La Riera de Gaià - Torredembarra

Autor : baixgaia.net ( 04/04/2008 )

Després de la derrota torrenca 0-2 contra l’Altafulla, la UD Torredembarra no es pot permetre més punxades si no vol que el Valls UE tingui l’oportunitat d’augmentar les diferències.

Per la seva part, La Riera, que recupera efectius, afrontarà el derbi amb moltíssimes ganes. Un més que interessant partit que no ens podem perdre:

Dissabte 05/04/2008 a les 17:OO al camp Rierenc

Derbi del Baix Gaià.

Altafulla 3 - 2 La Riera

Autor : baixgaia.net ( 12/02/2008 )

L’Altafulla s’emporta el derbi del Baix Gaià.

L’Avantmatx

La Riera el dijous va disputar el partit ajornat contra el Calafell i va perdre 4-0. Encara que és cert la mala sort que va tenir l’equip rierenc i un àrbitre que va anar en contra dels interesos rierencs en tot moment.

L ‘Altafulla venia d’empatar a casa del St. jaume amb 9 jugadors.

Abans de començar

L’àrbitre va venir lesionat d’un partit que va arbitrar el dissabte. La Riera disposava de 13 jugadors i l’Altafulla encara que disposava de 17 jugadors, tenia dos baixes importants.

La primera part

Molt igualada. L’1-0 va pujar al marcador en un córner marcat per David Casas. La Riera es va creure la remuntada, encara quedava molt de temps, i va arribar l’empat en un contraatac molt ben portat després de robar una pilota. 1-1 al marcador i s’acabava el primer temps sense que cap dels equips destaqués sobre l’altre.

Al minut 46 de la primera part, Jordi Curro feia pujar el 2-1 convertint-se en un gol sicològic.

La segona part

Encara que la gran majoria d’oportunitats de gol les posava l’Altafulla, La Riera tenia la pilota. En el que va ser el possible 2-2, es va convertir a la següent jugada en el 3-1. Un gol molt protestat pels rierencs que demanaven fora de joc a l’inici de la jugada.

L’Altafulla refrescava els jugadors amb diferents canvis en totes les línies, però La Riera avançava línies. Potser en el pitjor moment arribava la segona groga de Salvi en una falta en mig del camp que podia haver estalviat.

Encara així, en una falta molt ben rematada, La Riera feia el 3-2 i feia que l’Altafulla demanés el temps.

Al final 3-2 que fa que l’Altafulla porti 4 partits seguits, des de l’inici d’any, sense perdre. I La Riera que sembla que estigui en un petit ‘baixon’ que esperem tots que es recuperi. Ara bé, està clar que la lliga de La Riera no es pot comparar amb l’Altafulla. Les necessitats son molt diferents: els rierencs lluiten per no despenjar-se de les posicions d’ascens i els altafullencs lluiten per estar a la part mitja.

La Riera acaba cremant-se però els adversaris no aprofiten el seu error

Autor : Diego ( 29/01/2008 )

El conjunt rierenc perd a casa 2 a 3 amb el Tancat i tira per terra la victòria contra el Valls. La Torre, que es consolida com a líder, i l’Icomar, van ser els únics que van guanyar dels equips capdavanters

La setmana passada La Riera estava jugant amb foc, de fet ho està fent des del mes de novembre. Aquest diumenge passat els rierencs es van cremar. Feia molt temps que l’equip no acabava un partit amb 11 jugadors, però el que va succeir el diumenge al municipal rierenc es podria dir que va ser surrealista; en realitat va arribar a ser grotesc. El partit contra el Tancat va començar amb uns minuts de retard perquè un jugador local estava als vestidors. Per fi, el match va començar i La Riera es va permetre el luxe d’iniciar el partit amb 10 jugadors al terreny de joc, un exercici de sobergueria (“soberbia”) que no els va impedir adelantar-se en el marcador als cinc minuts de joc amb un cop de cap de Jordi Coronas després d’una falta lateral treta per Diego. És probable que el gol, en aquelles circumstàncies, no fos en realitat una bona notícia i sí va contribuir a l’excés de confiança dels rierencs, que encara van tenir alguna altra opció per ampliar el marcador; però de sobte tot es va girar en contra. Els jugadors arribaven tard a les pilotes dividides, van començar a protestar continuadament a l’arbitre, alguns a cridar-se entre ells enlloc d’animar-se, l’ambient a dintre del cap es va enrarir i La Riera va perdre el control del joc, un joc que es va tornar lleig, amb un rival dur, el Tancat, que s’emportava tots els rebots.

Els visitants van empatar als 20 minuts de joc amb una falta molt llunyana que semblava una centrada i va acabar entrant per l’escaire. A la mitja hora de partit, el joc continuava amb la mateixa tònica, i fruit d’una altra pilotada, el davanter centre del Tancat va pentinar l’esfèrica que va caure als peus d’un dels migcampistes que s’incorporava a l’atac. Aquest, sol davant de Marc, va marcar l’1 a 2. Tot i les errades locals i el desconcert general, la qualitat dels jugadors rierencs va tornar a equilibrar la balança. Cinc minuts abans del descans, Salvi va arreglar el marcador amb una falta magistral llençada per damunt de la barrera, cinquè partit consecutiu de Salvi marcant, 2 a 2 i als vestidors.

La Riera perdona

La segona part va començar amb alguna opció del Tancat per marcar. Ràpidament, del minut cinc al vint, els locals van tenir els quinze minuts a que ens tenen acostumats en cada partit. El mig del camp va saber connectar bé amb Iván i sobretot amb Vila, que va ser un punyal per la banda dreta. Malauradament, cap de les clares ocasions que van tenir les van saber aprofitar, dos d’elles claríssimes, una a porta buida. La Riera va perdonar – segurament va pagar la lesió de Carlos – i faltant quinze minuts pel final del partit, una pilota aparentment sense perill no va saber rebutjar-la la defensa local i va quedar morta dintre de l’àrea. El davanter del Tancat, amb una mitja xilena que semblava feta pel meu avi imitant a La Saeta Rubia va aconseguir fer el 2 a 3 final. En realitat, tota la segona part va estar dominada per l’absència de control en el joc, fet que va donar moltes opcions clares als locals per guanyar el partit, però que va donar vida als visitants. Els darrers minuts van ser el contrast entre la impotència d’un equip que s’havia deixat guanyar el partit i l’alegria dels visitants, que segurament no imaginaven sortir de La Riera amb una victòria.

Feia temps que es veien els errors que comet l’equip rierenc: poca disciplina a l’hora d’entrenar i moltes protestes i expulsions continuades i injustificades als partits. El que ha salvat a aquest conjunt, fins ara, ha estat la qualitat dels seus jugadors i el bon ambient existent al vestuari. Però és just compartir les responsabilitats, i l’entrenador i la directiva també tenen les seves, en el positiu i en el negatiu.

Hi ha situacions als equips de futbol que han de gestionar-se des de la lògica, respectant els codis que el futbol no es cansa de recordar, però que moltes vegades els que dirigeixen els equips ignoren: quan una cosa funciona no ha de modificar-se gaire. Quan varis jugadors fa dos mesos que no competeixen, per les raons que siguin, és preferible que entrin poc a poc a les alineacions. Quan varis jugadors fa temps que no juguen, per les raons que siguin, han d’arribar amb humilitat i modèstia. Un equip de futbol necessita humilitat dintre del camp, necessita ajudar-se i animar-se dintre del camp. Això es va trobar a faltar ahir al terreny de joc, i feia temps que no passava a La Riera. En realitat, és possible que hagi estat la primera vegada aquesta temporada, per això, no cal veure l’ampolla mig buida, tot el contrari, hi ha moltes raons per ser optimista. La derrota d’ahir ha de servir a cadascun per pensar en el que es va equivocar i tornar a la senda correcta. Coneixem la qualitat dels rierencs, però hauran de mantenir la motivació i la concentració si volen seguir a dalt i lluitar per algun premi. El temps dirà. De moment, la propera setmana tenen una sortida difícil al camp del Roda que mostrarà si tornen a mirar cap amunt o s’acomiaden momentàniament de les aspiracions a l’ascens.

Alineació: MARC, COQUE, VIDAL, GUERRA, CORONAS, DIEGO (Carlos), VILA, SISCU (Lecha), SALVI,  AHMAD I IVAN (Dualid)

La Riera 2 - 1 Valls UE

Autor : Diego ( 24/01/2008 )

La Riera ofereix Cantars de Gesta a un públic que s’està acostumant a gaudir les proeses dels seus jugadors

L’equip rierenc venç al Valls amb gols de Salvi i Laudrup i s’apropa a la promoció d’ascens amb el partit contra el Calafell pendent per jugar

“Verlo para creerlo”, això és el que afirmen alguns jugadors de La Riera quan veuen la classificació i els resultats obtinguts fins el moment. I no perquè dubtin de la seva capacitat, tot el contrari. Aquest sentiment de sorpresa i gairebé d’incredulitat es deu al context, al famós entorn, que acompanya a La Riera en cada partit i en cada entrenament. Un equip amb poca disciplina a l’hora d’entrenar, amb lesions continuades i amb sancions indesitjables – no hi ha partit que La Riera acabi amb els 11 jugadors inicials – és difícil d’entendre que estigui lluitant amb els més poderosos de la categoria per pujar a primera territorial, fins i tot sabent que els darrers anys sempre ha estat a dalt de la classificació i que l’any passat va arribar a jugar la promoció. Però no s’aconsegueixen les fites només amb la qualitat o els esforços puntuals concentrats en els partits. El treball setmanal, tant físic com mental és primordial per mantenir les aspiracions fins a final de temporada, i La Riera està jugant amb foc.

Certament, des de fa uns anys – potser des de l’arribada de Patxy al club del Baix Gaià – La Riera compta amb un grup de jugadors amb unes condicions innates que fan que sigui un equip capaç del millor, però també del pitjor. El conjunt rierenc quan entra al terreny de joc té una gran capacitat de treball, un orgull insultant, una competitivitat admirable i una qualitat individual gens menyspreable. Això fa que sigui un equip difícil de superar, només ha perdut un partit en tota la lliga, al igual que el líder, La Torre. El segon classificat, el Valls, ferm candidat a pujar de categoria, n’ha perdut tres. Però La Riera, com es diu en castellà, “vive permanentemente en el alambre”, perquè aquestes qualitats innegables dels jugadors rierencs s’han de treballar.

La temporada és molt llarga i la intensitat física i mental només es pot mantenir si es treballa durant tot l’any. La felicitat de la victòria contra el Valls, un equip ben treballat física, tàctica i mentalment, ha de donar pas a un optimisme contingut. Optimisme, perquè la capacitat del planter rierenc és indubtable; contingut, perquè són massa situacions contra les que ha de lluitar l’equip cada diumenge: baix estat físic d’alguns jugadors, lesions que s’eternitzen i sancions que invoquen a victòries èpiques que tenen repercussions. Les gestes a que ens està acostumant l’equip rierenc estan provocant moltes baixes. Fins i tot, David Tomás – encarnat en Rodrigo Díaz de Vivar al Cantar de Mío Cid – va haver de jugar lesionat el partit d’abans de Nadal contra la Floresta que va acabar amb una nova proesa al darrer minut de Vidal, en un partit on novament van haver de remuntar amb un jugador menys al terreny de joc. Tomás es va erigir en el Cid Campeador impulsant al seu equip al camp de batalla “després de mort” – lesionat – enfortint una sensació de convenciment en la victòria tot i jugar amb un home menys.

El partit contra el Valls no va ser diferent. Amb una convocatòria on dels cinc integrants de la banqueta hi havia tres lesionats i un juvenil convocat per primera vegada degut a la manca de gent, La Riera va jugar sense cap central pur i, com ve sent habitual durant tota la temporada, va haver d’improvisar una defensa amb Vidal i Coronas de centrals i Aubia i Coque de laterals. El match va començar amb bon ritme, on els primers 20 minuts van ser de domini altern, fins que va arribar el gol dels visitants, en la única errada de la defensa rierenca, que no va vigilar la posició del davanter centre del Valls, Dani Neff, que va rematar sol, amb el cap, un centrada per banda esquerra. El gol visitant va semblar fora de joc de Neff.

A partir del gol, La Riera va tornar a empentar i va aconseguir l’empat abans d’arribar al descans, després d’una sacada de banda que va recollir Salvi i que d’esquenes a la porteria va picar per damunt del porter, que va treure la pilota quan aquesta ja havia entrat, però que no va evitar les protestes dels jugadors vallencs, gol fantasma. El gol suposava la quarta jornada consecutiva marcant Salvi, que sembla viure una segona joventut. Amb l’empat a un es va arribar al descans.

El protagonisme de Laudrup

Pere Mercadé, entrenador de la Riera, va donar entrada després del descans a Laudrup en el lloc de Picu. Amb aquest canvi, Laudrup se situava a la banda dreta i Vila reforçava el mig del camp ajudant a Salvi i Diego, Carlos continuava per l’esquerra, deixant com a únic punta en la posició de davanter centre a Ivan. La segona meitat va començar amb una molt bona jugada de perill dels visitants, als 10 segons de començar, que va ser la primera i la única de tota la segona part dels vallencs. Seguidament, els locals van tenir 10 minuts dels que acostumen a fer en qualsevol partit; 10 minuts de triangulacions, pressió al rival i desbordament per les dues bandes. Una de les internades per l’esquerra va suposar la centrada de Salvi des de la línia de fons que va aprofitar Laudrup per marcar el 2 a 1 final. Tot semblava encarrilat, però justament després de fer el gol, el mateix Laudrup va agredir a un jugador visitant amb una pilotada a la cara. El col·legiat, que va fer un bon arbitratge, va veure clara l’acció i el va expulsar. Els rierencs tornaven a quedar-se, un cop més, amb un jugador menys i amb mitja hora per davant per defensar l’assetjament dels vallencs. Per sort, l’esperit d’uns jugadors que es van buidar treballant tot el partit va fer que poguessin aguantar el marcador fins el final. Faltant uns minuts, el jove Dualid va substituir Vila, i Albert Lecha va entrar per l’altre Albert, Aubia.

La Riera es queda a tres punts del Valls, segon classificat fins ara, amb el partit contra el Calafell per jugar. El proper diumenge, els rierencs reben la visita del Tancat, un equip que agrada al dels Baix Gaià, tot i que aquest any ja no és aquell equip que jugava i deixava jugar, ja que han perdut qualitat amb la marxa d’alguns jugadors claus en els darrers anys, així que es presenta un altre partit dur pels locals.

Aliniació de La Riera: MARC, AUBIA (Lecha), VIDAL, CORONAS, COQUE, DIEGO, VILA (Dualid), SALVI, CARLOS, PICU (Laudrup) i IVAN.