BaixGaia.net

La Riera 2 - 1 Valls UE

Autor : Diego ( 24/01/2008 )

La Riera ofereix Cantars de Gesta a un públic que s’està acostumant a gaudir les proeses dels seus jugadors

L’equip rierenc venç al Valls amb gols de Salvi i Laudrup i s’apropa a la promoció d’ascens amb el partit contra el Calafell pendent per jugar

“Verlo para creerlo”, això és el que afirmen alguns jugadors de La Riera quan veuen la classificació i els resultats obtinguts fins el moment. I no perquè dubtin de la seva capacitat, tot el contrari. Aquest sentiment de sorpresa i gairebé d’incredulitat es deu al context, al famós entorn, que acompanya a La Riera en cada partit i en cada entrenament. Un equip amb poca disciplina a l’hora d’entrenar, amb lesions continuades i amb sancions indesitjables – no hi ha partit que La Riera acabi amb els 11 jugadors inicials – és difícil d’entendre que estigui lluitant amb els més poderosos de la categoria per pujar a primera territorial, fins i tot sabent que els darrers anys sempre ha estat a dalt de la classificació i que l’any passat va arribar a jugar la promoció. Però no s’aconsegueixen les fites només amb la qualitat o els esforços puntuals concentrats en els partits. El treball setmanal, tant físic com mental és primordial per mantenir les aspiracions fins a final de temporada, i La Riera està jugant amb foc.

Certament, des de fa uns anys – potser des de l’arribada de Patxy al club del Baix Gaià – La Riera compta amb un grup de jugadors amb unes condicions innates que fan que sigui un equip capaç del millor, però també del pitjor. El conjunt rierenc quan entra al terreny de joc té una gran capacitat de treball, un orgull insultant, una competitivitat admirable i una qualitat individual gens menyspreable. Això fa que sigui un equip difícil de superar, només ha perdut un partit en tota la lliga, al igual que el líder, La Torre. El segon classificat, el Valls, ferm candidat a pujar de categoria, n’ha perdut tres. Però La Riera, com es diu en castellà, “vive permanentemente en el alambre”, perquè aquestes qualitats innegables dels jugadors rierencs s’han de treballar.

La temporada és molt llarga i la intensitat física i mental només es pot mantenir si es treballa durant tot l’any. La felicitat de la victòria contra el Valls, un equip ben treballat física, tàctica i mentalment, ha de donar pas a un optimisme contingut. Optimisme, perquè la capacitat del planter rierenc és indubtable; contingut, perquè són massa situacions contra les que ha de lluitar l’equip cada diumenge: baix estat físic d’alguns jugadors, lesions que s’eternitzen i sancions que invoquen a victòries èpiques que tenen repercussions. Les gestes a que ens està acostumant l’equip rierenc estan provocant moltes baixes. Fins i tot, David Tomás – encarnat en Rodrigo Díaz de Vivar al Cantar de Mío Cid – va haver de jugar lesionat el partit d’abans de Nadal contra la Floresta que va acabar amb una nova proesa al darrer minut de Vidal, en un partit on novament van haver de remuntar amb un jugador menys al terreny de joc. Tomás es va erigir en el Cid Campeador impulsant al seu equip al camp de batalla “després de mort” – lesionat – enfortint una sensació de convenciment en la victòria tot i jugar amb un home menys.

El partit contra el Valls no va ser diferent. Amb una convocatòria on dels cinc integrants de la banqueta hi havia tres lesionats i un juvenil convocat per primera vegada degut a la manca de gent, La Riera va jugar sense cap central pur i, com ve sent habitual durant tota la temporada, va haver d’improvisar una defensa amb Vidal i Coronas de centrals i Aubia i Coque de laterals. El match va començar amb bon ritme, on els primers 20 minuts van ser de domini altern, fins que va arribar el gol dels visitants, en la única errada de la defensa rierenca, que no va vigilar la posició del davanter centre del Valls, Dani Neff, que va rematar sol, amb el cap, un centrada per banda esquerra. El gol visitant va semblar fora de joc de Neff.

A partir del gol, La Riera va tornar a empentar i va aconseguir l’empat abans d’arribar al descans, després d’una sacada de banda que va recollir Salvi i que d’esquenes a la porteria va picar per damunt del porter, que va treure la pilota quan aquesta ja havia entrat, però que no va evitar les protestes dels jugadors vallencs, gol fantasma. El gol suposava la quarta jornada consecutiva marcant Salvi, que sembla viure una segona joventut. Amb l’empat a un es va arribar al descans.

El protagonisme de Laudrup

Pere Mercadé, entrenador de la Riera, va donar entrada després del descans a Laudrup en el lloc de Picu. Amb aquest canvi, Laudrup se situava a la banda dreta i Vila reforçava el mig del camp ajudant a Salvi i Diego, Carlos continuava per l’esquerra, deixant com a únic punta en la posició de davanter centre a Ivan. La segona meitat va començar amb una molt bona jugada de perill dels visitants, als 10 segons de començar, que va ser la primera i la única de tota la segona part dels vallencs. Seguidament, els locals van tenir 10 minuts dels que acostumen a fer en qualsevol partit; 10 minuts de triangulacions, pressió al rival i desbordament per les dues bandes. Una de les internades per l’esquerra va suposar la centrada de Salvi des de la línia de fons que va aprofitar Laudrup per marcar el 2 a 1 final. Tot semblava encarrilat, però justament després de fer el gol, el mateix Laudrup va agredir a un jugador visitant amb una pilotada a la cara. El col·legiat, que va fer un bon arbitratge, va veure clara l’acció i el va expulsar. Els rierencs tornaven a quedar-se, un cop més, amb un jugador menys i amb mitja hora per davant per defensar l’assetjament dels vallencs. Per sort, l’esperit d’uns jugadors que es van buidar treballant tot el partit va fer que poguessin aguantar el marcador fins el final. Faltant uns minuts, el jove Dualid va substituir Vila, i Albert Lecha va entrar per l’altre Albert, Aubia.

La Riera es queda a tres punts del Valls, segon classificat fins ara, amb el partit contra el Calafell per jugar. El proper diumenge, els rierencs reben la visita del Tancat, un equip que agrada al dels Baix Gaià, tot i que aquest any ja no és aquell equip que jugava i deixava jugar, ja que han perdut qualitat amb la marxa d’alguns jugadors claus en els darrers anys, així que es presenta un altre partit dur pels locals.

Aliniació de La Riera: MARC, AUBIA (Lecha), VIDAL, CORONAS, COQUE, DIEGO, VILA (Dualid), SALVI, CARLOS, PICU (Laudrup) i IVAN.

Leave a Reply

Per poder fer comentaris ha d'estar loguinat.