BaixGaia.net

La Riera acaba cremant-se però els adversaris no aprofiten el seu error

Autor : Diego ( 29/01/2008 )

El conjunt rierenc perd a casa 2 a 3 amb el Tancat i tira per terra la victòria contra el Valls. La Torre, que es consolida com a líder, i l’Icomar, van ser els únics que van guanyar dels equips capdavanters

La setmana passada La Riera estava jugant amb foc, de fet ho està fent des del mes de novembre. Aquest diumenge passat els rierencs es van cremar. Feia molt temps que l’equip no acabava un partit amb 11 jugadors, però el que va succeir el diumenge al municipal rierenc es podria dir que va ser surrealista; en realitat va arribar a ser grotesc. El partit contra el Tancat va començar amb uns minuts de retard perquè un jugador local estava als vestidors. Per fi, el match va començar i La Riera es va permetre el luxe d’iniciar el partit amb 10 jugadors al terreny de joc, un exercici de sobergueria (“soberbia”) que no els va impedir adelantar-se en el marcador als cinc minuts de joc amb un cop de cap de Jordi Coronas després d’una falta lateral treta per Diego. És probable que el gol, en aquelles circumstàncies, no fos en realitat una bona notícia i sí va contribuir a l’excés de confiança dels rierencs, que encara van tenir alguna altra opció per ampliar el marcador; però de sobte tot es va girar en contra. Els jugadors arribaven tard a les pilotes dividides, van començar a protestar continuadament a l’arbitre, alguns a cridar-se entre ells enlloc d’animar-se, l’ambient a dintre del cap es va enrarir i La Riera va perdre el control del joc, un joc que es va tornar lleig, amb un rival dur, el Tancat, que s’emportava tots els rebots.

Els visitants van empatar als 20 minuts de joc amb una falta molt llunyana que semblava una centrada i va acabar entrant per l’escaire. A la mitja hora de partit, el joc continuava amb la mateixa tònica, i fruit d’una altra pilotada, el davanter centre del Tancat va pentinar l’esfèrica que va caure als peus d’un dels migcampistes que s’incorporava a l’atac. Aquest, sol davant de Marc, va marcar l’1 a 2. Tot i les errades locals i el desconcert general, la qualitat dels jugadors rierencs va tornar a equilibrar la balança. Cinc minuts abans del descans, Salvi va arreglar el marcador amb una falta magistral llençada per damunt de la barrera, cinquè partit consecutiu de Salvi marcant, 2 a 2 i als vestidors.

La Riera perdona

La segona part va començar amb alguna opció del Tancat per marcar. Ràpidament, del minut cinc al vint, els locals van tenir els quinze minuts a que ens tenen acostumats en cada partit. El mig del camp va saber connectar bé amb Iván i sobretot amb Vila, que va ser un punyal per la banda dreta. Malauradament, cap de les clares ocasions que van tenir les van saber aprofitar, dos d’elles claríssimes, una a porta buida. La Riera va perdonar – segurament va pagar la lesió de Carlos – i faltant quinze minuts pel final del partit, una pilota aparentment sense perill no va saber rebutjar-la la defensa local i va quedar morta dintre de l’àrea. El davanter del Tancat, amb una mitja xilena que semblava feta pel meu avi imitant a La Saeta Rubia va aconseguir fer el 2 a 3 final. En realitat, tota la segona part va estar dominada per l’absència de control en el joc, fet que va donar moltes opcions clares als locals per guanyar el partit, però que va donar vida als visitants. Els darrers minuts van ser el contrast entre la impotència d’un equip que s’havia deixat guanyar el partit i l’alegria dels visitants, que segurament no imaginaven sortir de La Riera amb una victòria.

Feia temps que es veien els errors que comet l’equip rierenc: poca disciplina a l’hora d’entrenar i moltes protestes i expulsions continuades i injustificades als partits. El que ha salvat a aquest conjunt, fins ara, ha estat la qualitat dels seus jugadors i el bon ambient existent al vestuari. Però és just compartir les responsabilitats, i l’entrenador i la directiva també tenen les seves, en el positiu i en el negatiu.

Hi ha situacions als equips de futbol que han de gestionar-se des de la lògica, respectant els codis que el futbol no es cansa de recordar, però que moltes vegades els que dirigeixen els equips ignoren: quan una cosa funciona no ha de modificar-se gaire. Quan varis jugadors fa dos mesos que no competeixen, per les raons que siguin, és preferible que entrin poc a poc a les alineacions. Quan varis jugadors fa temps que no juguen, per les raons que siguin, han d’arribar amb humilitat i modèstia. Un equip de futbol necessita humilitat dintre del camp, necessita ajudar-se i animar-se dintre del camp. Això es va trobar a faltar ahir al terreny de joc, i feia temps que no passava a La Riera. En realitat, és possible que hagi estat la primera vegada aquesta temporada, per això, no cal veure l’ampolla mig buida, tot el contrari, hi ha moltes raons per ser optimista. La derrota d’ahir ha de servir a cadascun per pensar en el que es va equivocar i tornar a la senda correcta. Coneixem la qualitat dels rierencs, però hauran de mantenir la motivació i la concentració si volen seguir a dalt i lluitar per algun premi. El temps dirà. De moment, la propera setmana tenen una sortida difícil al camp del Roda que mostrarà si tornen a mirar cap amunt o s’acomiaden momentàniament de les aspiracions a l’ascens.

Alineació: MARC, COQUE, VIDAL, GUERRA, CORONAS, DIEGO (Carlos), VILA, SISCU (Lecha), SALVI,  AHMAD I IVAN (Dualid)

Un comentari a “La Riera acaba cremant-se però els adversaris no aprofiten el seu error”

1. admin Says:
   29/01/2008 at 11:59

   Tots els equips durant la temporada passem ‘baches’. És qüestió de qui millor administra aquests ‘baches’ qui s’emporta el premi. Nosaltres, els altafullencs, hem passat el ‘bache’ a l’inici de la lliga, i potser és el pitjor moment.

   La solució a tot això és treball. Si tothom treballa arriven els resultats.

   Personalment, encara que queda mitja lliga, crec que la Riera no ha de tenir problemes per estar entre els tres primers. Però sempre que ho vulguin.

Leave a Reply

Per poder fer comentaris ha d'estar loguinat.