ENTITATS QUE VULGUIN COL·LABORAR
PUBLICITAT
CANAL NOTICIES
USUARIS CONNECTATS
HISTORIAL ARTICLES
- Maig 2008 (25)
- Abril 2008 (46)
- Març 2008 (43)
- Febrer 2008 (46)
- Gener 2008 (41)
- Desembre 2007 (8)
Judici accident tren estació Torredembarra
Autor : baixgaia.net ( 06/03/2008 )
Suposo que molts de vosaltres recordareu l’accident que va patir un Catalunya Express amb l’Euromed a l’estació de trens de Torredembarra. Doncs ara és el judici.
Personalment recordo aquell dia com un dels més extranys de la meva vida. El 30 de març del 2002 vivia just al davant del CAP de Torredembarra. ( Ara mateix hem costa aguantar sense emocionar-me ). Vaig veure les notícies a TV3. ‘Accident ferroviari a Torredembarra. Vaig sortir al balcó i efectivament es veien ambulàncies, bombers i policia que es dirigien per la N-340 a l’estació. No era l’unic que estava al balcó. Tota la comunitat estava fora als balcons mirant.
Ostres !!! el cotxe. Vaig pensar que el CAP s’ompliria d’immediat d’ambulàncies i jo tenia el cotxe ben aparcat, però vaig pensar que aquell espai es necessitaria per poder accedir millor. Vaig baixar a treure’l. No hem va donar temps. Els cotxes particulars arribaven plens de gent ferida, les ambulàncies no sabien per on sortir, … caos. ‘La meva feina’ va ser entrar ferits dels cotxes fins a dintre del CAP per a seure’ls a les cadires que hi han, i tornar a sortir per tornar a entrar més ferits. La majoria dels que venien en cotxes particulars podien entrar pel seu peu, però anaven plens de sang i una mica perduts i marejats.
La gent que venien en cotxes particulars i anaven deixant ferits, només feia que dir que allò era un caos. Que si el CAP estava ple, només havíem d’imaginar com estava l’esglèsia de Baix a Mar que és on es va habilitar per posar la majoria de ferits. Moltes de les ambulàncies anaven directament cap a Tarragona.
A més, es veien com molts metges i infermeres arribaven amb els seus cotxes i entraven al CAP corrents.
Un pobre home assegut damunt de la maleta fora del CAP amb la camisa plena de sang. Quina imatge !!! No l’oblidaré mai.
L’últim que recordo és quan ja va arribar tot l’equip de metges i infermeres, i quan ja va frenar una mica el goteig de ferits, és anar una altra vegada cap al meu pis, veure’m al mirall de l’ascensor, i com dels nervis i ansietat que havia passat, se’m queien les llàgrimes.
Realment, un dia que no oblidaré mai.
|
Leave a Reply
Per poder fer comentaris ha d'estar loguinat.

